Què és la descripció?
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Distingim dues classes de descripció:
- Descripció objectiva: L'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Descripció típica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: L'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
Models de la descripció:
Cançons:
- El gripau blau, Ara va de bo
- Lila, Whiskyn's
- Pedro Navaja, Gato Pérez
- Com un puny, Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa
- Gernika, Palau i Fabre
- Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
- El carrer estret, Josep Pla
- Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
- "La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla
 |
| El carrer estret, Josep Pla |
 |
| Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson |
 |
| El geni del país, Josep Pla |
- Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions Particulars
- Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
- Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
- Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
[Una vegada hi havia un nen petit que tocava l'ukulele, una guitarra molt petita. Donava voltes pel poble: clink, clank, clonk! No cal dir que la gent gran estava enfeinada i deia:
- Emporta-te'n això d'aquí. Estem parlant. Fora! I a puntades de peu el treien de casa.
No tot s'acaba aquí. El pare del nen també es trobava amb problemes. El seu pare era un mag. Tenia una vareta màgica. Podia fer amb ella zuuuup!, zuuuup! I les coses desapareixien com per art d'encantament.
Però el pare era un bromista de bo de bo. Ensopegava amb un que tot just començava a beure un agradable vas de... d'alguna cosa. Zuuuup! El vas desapareixia. S'ensopegava amb un que estava treballant de valent, potser estava serrant un tauló de fusta: zup zup zup zup zup! surt el pare i zuuuuuuup! la serra desapareixia. Ensopegava amb algú que anava a asseure's després d'un dia de treball molt dur i zuuuuup! adéu cadira!
La gent va començar a cansar-se de tot això. Van dir al pare:
- Tu vés-te'n d'aquí, també. Pren la teva vareta màgica i les teves bromes tan divertides, i tu i el teu fill aneu-vos-en d'una vegada.
I el nen i el seu pare... van ser condemnats a l'ostracisme. Que en altres paraules vol dir que els van fer tocar el dos.
I bé, en aquest poble acostumaven a explicar històries. Els vells solien contar històries sobre monstres i gegants que vivien fa molts anys! Solien explicar una història sobre Abiyoyo. Deien que era alt com una casa, i que es menjava la gent... (No cal dir que ningú no s'ho creia, però tot i amb això, contaven històries).
Però un dia, un dia el sol es va aixecar vermell com una bola de foc per darrera les muntanyes. I els primers en llevar-se i treure el cap per la finestra, van veure una gran ombra al davant del sol, i van notar com la terra tremolava.
Les dones van cridar: - Ahhhhhh!!!!
Els homes forts es varen desmaiar: - Ohhhhhh!!!
- Correu, correu,... l'Abiyoyo està venint cap aquí!
I així fou, l'Abiyoyo es va acostar allà on pasturaven les ovelles i... Nyam! se'n va cruspir una de sencera. Es va acostar allà on pasturaven les vaques i... Nyam! se'n va cruspir també una de sencera...
- Daniel, agafa les teves coses més valuoses i fugim d'aquí!
Només aleshores el pare i el nen es van despertar i...
- Ei pare, què és allò que està venint pels camps?
- És l'Abiyoyo. Si el pogués fer estirar a terra, el podria fer desaparéixer.
- Vine amb mi pare - va dir el nen, i va agafar el seu pare pel braç.
El pare va agafar la vareta màgica, el nen va agafar l'ukulele. Van anar corrent a través del camp, i la gent els cridava:
- No, noooo!!! No us hi acosteu, us menjarà sencers d'un sol cop.
I allà era l'Abiyoyo. Tenia les ungles molt llargues, ja que mai se les tallava, les dents brutes, ja que mai se les raspallava, els peus pudorosos, ja que mai no se'ls rentava... El noi va agafar el seu ukulele i va començar a cantar:
(cançó de l'Abiyoyo)
Bé, ja sabeu que el gegant mai havia sentit una cançó que parlés d'ell, i un somriure ben peculiar es va esgrimir en la seva cara, aleshores, el gegant va començar a ballar "Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo..." El noi va accelerar el ritme de la cançó "Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo,..." El gegant va començar a quedar sense alè, es va entrebancar i va caure a terra tan llarg com era i... "Zoop, zoop!"... la gent va començar a mirar per la finestra i el gegant havia desaparegut.
Van córrer al llarg del camp, van agafar el nen i el pare, els van posar damunt les seves espatlles i van començar a corejar els seus noms, els varen dir:
- Torneu, torneu al poble si us plau, i porta el teu maleït ukulele que a partir d'ara ja no ens farà nosa mai més... - i així tots varen començar a cantar - Abiyoyo, Abiyoy, Abiyoyo, Abiyoyo...]
- Emporta-te'n això d'aquí. Estem parlant. Fora! I a puntades de peu el treien de casa.
No tot s'acaba aquí. El pare del nen també es trobava amb problemes. El seu pare era un mag. Tenia una vareta màgica. Podia fer amb ella zuuuup!, zuuuup! I les coses desapareixien com per art d'encantament.
Però el pare era un bromista de bo de bo. Ensopegava amb un que tot just començava a beure un agradable vas de... d'alguna cosa. Zuuuup! El vas desapareixia. S'ensopegava amb un que estava treballant de valent, potser estava serrant un tauló de fusta: zup zup zup zup zup! surt el pare i zuuuuuuup! la serra desapareixia. Ensopegava amb algú que anava a asseure's després d'un dia de treball molt dur i zuuuuup! adéu cadira!
La gent va començar a cansar-se de tot això. Van dir al pare:
- Tu vés-te'n d'aquí, també. Pren la teva vareta màgica i les teves bromes tan divertides, i tu i el teu fill aneu-vos-en d'una vegada.
I el nen i el seu pare... van ser condemnats a l'ostracisme. Que en altres paraules vol dir que els van fer tocar el dos.
I bé, en aquest poble acostumaven a explicar històries. Els vells solien contar històries sobre monstres i gegants que vivien fa molts anys! Solien explicar una història sobre Abiyoyo. Deien que era alt com una casa, i que es menjava la gent... (No cal dir que ningú no s'ho creia, però tot i amb això, contaven històries).
Però un dia, un dia el sol es va aixecar vermell com una bola de foc per darrera les muntanyes. I els primers en llevar-se i treure el cap per la finestra, van veure una gran ombra al davant del sol, i van notar com la terra tremolava.
Les dones van cridar: - Ahhhhhh!!!!
Els homes forts es varen desmaiar: - Ohhhhhh!!!
- Correu, correu,... l'Abiyoyo està venint cap aquí!
I així fou, l'Abiyoyo es va acostar allà on pasturaven les ovelles i... Nyam! se'n va cruspir una de sencera. Es va acostar allà on pasturaven les vaques i... Nyam! se'n va cruspir també una de sencera...
- Daniel, agafa les teves coses més valuoses i fugim d'aquí!
Només aleshores el pare i el nen es van despertar i...
- Ei pare, què és allò que està venint pels camps?
- És l'Abiyoyo. Si el pogués fer estirar a terra, el podria fer desaparéixer.
- Vine amb mi pare - va dir el nen, i va agafar el seu pare pel braç.
El pare va agafar la vareta màgica, el nen va agafar l'ukulele. Van anar corrent a través del camp, i la gent els cridava:
- No, noooo!!! No us hi acosteu, us menjarà sencers d'un sol cop.
I allà era l'Abiyoyo. Tenia les ungles molt llargues, ja que mai se les tallava, les dents brutes, ja que mai se les raspallava, els peus pudorosos, ja que mai no se'ls rentava... El noi va agafar el seu ukulele i va començar a cantar:
(cançó de l'Abiyoyo)
Bé, ja sabeu que el gegant mai havia sentit una cançó que parlés d'ell, i un somriure ben peculiar es va esgrimir en la seva cara, aleshores, el gegant va començar a ballar "Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo..." El noi va accelerar el ritme de la cançó "Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo, Abiyoyo,..." El gegant va començar a quedar sense alè, es va entrebancar i va caure a terra tan llarg com era i... "Zoop, zoop!"... la gent va començar a mirar per la finestra i el gegant havia desaparegut.
Van córrer al llarg del camp, van agafar el nen i el pare, els van posar damunt les seves espatlles i van començar a corejar els seus noms, els varen dir:
- Torneu, torneu al poble si us plau, i porta el teu maleït ukulele que a partir d'ara ja no ens farà nosa mai més... - i així tots varen començar a cantar - Abiyoyo, Abiyoy, Abiyoyo, Abiyoyo...]
Vídeo:
- Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009
- Seat Altea XL
En resum...
Tot això m'ha servit per adonar-me que la descripció no només la trobem en aquells petits escrits que feiem sobre el nostre barri o als contes o novel·les. Podría dir que el nostre dia a dia és una descripció. La trobem a tot arreu: a la tel·levisió, la ràdio, als llibres, a les boques dels nens, etc. Per tant, remarco l'importància que té aquesta en les nostres vides i per això hem d'ensenyar als nens una forma divertida d'aprendre a usar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada